Ai, que ve la primavera,
Ai, treu ja la cartera.
Vull que em regalis
una rosa ben hermosa,
perquè amb ella vull sentir-me preciosa.
Vull una primavera florida,
perquè si no ploraré fins a morir-me.
Vull algú que m’estimi,
algú que mai m’oblidi.
Matins inoblidables,
tardes inseparables.
Vull tornar a ser una cria,
per estar amb tu tot el dia.
Ja no sé què fer
si al meu costat no et tenc.
Ets la llum de la meva vida
que m’alegra tots els dies.
Et vull donar les gràcies,
per tot el que has fet per mí,
ets un dels meus millors amics.
Jo volaria fins a tu,
però malgrat els niguls, no puc.
No puc amb aquest pes,
t’anyor molt i
no tenc ganes de fer res.
El vent bufa fortament,
jo et record dintre meu.
La mar balla i canta damunt l’arena,
jo et necessit desesperadament.
La muntanya ja és plena d’ametllers,
jo et record com a un cavaller.
Arriba la primavera,
i em desesper.
No sé com rebre-la,
és plena de dolçor.
Tothom està content,
fa aparèixer diferents colors.
Les estrelles cauen,
els infants jeuen.
Arriba la primavera,
Ja l’hem rebuda.
No s’espera ni un moment, i
Ja ens posa a tots contents!