Coloma Fuster Rechach
per en 15 Març 2012
782 Vistes

22 de Febrer de 2011:

No et vaig acabar d’ explicar el que va passar, perquè de tantes emocions contingudes estava tan esgotada que me'n vaig anar a dormir. Avui t’ho contaré TOT.

Al cafè, va ser tot molt estrany. Era un lloc molt acollidor, situat a prop del parc. En arribar, el cambrer ens va dirigir fins a la taula més propera al radiador. Així va succeir:
-    Vols prendre alguna cosa?
-    Sí,  per  favor, una xocolata calenta.
-    Quina coincidència, jo també!
En aquest moment, no sabia què dir, així que vaig forçar un somriure. Quan va arribar amb les xocolates amb la mà, es va seure devora meu i va iniciar una conversa:
-    Ja sé que tu i jo no xerram molt, però m’he enterat del de ...
-    El de la meva mare? – vaig dir interrompent-lo.
-    Sí, ho sent molt, Martina. Sé pel que estàs passant. – va dir amb els ulls vidriosos - ...
-    No!, ningú sap pel que estic passant. Tothom diu que m’entén, però jo sé que no és així. Tu no saps què és aixecar-te cada dia sense sentir els cants de la mare preparant el cafè o tornar de l’escola sabent que no la trobaré asseguda a la taula de la cuina amb un cafè a la mà i el diari a l’altra!!
-    Tu no lo sabes això! No saps res de mi vida, no ets qui per jutjar-me  d’aquesta manera. – va respirar fons i es va tranquil•litzar -  Potser no sé el que és no estar amb la mare, però sí el que és estar sense un pare.

En Javier es va aixecar seriós  i va sortir defora. Jo, sentint-me una mica culpable el vaig seguir.
Ara que ja sé la seva història, puc confiar amb ell.
-    Javier, Javier...!

Però no , ja era massa tard, quan s’ anava a girar, les portes del bus es varen tancar rere seu.


 Martina
 

com fica sa pota na martina
20 Març 2012
Coloma Fuster Rechach
el dijous, hi haurà estreno de nou capítol, gràcies pel vostre seguiment!!! De: Les creadores del serial 😉
15 Maig 2012